CRÍTICA EN CASTELLANO (A CONTINUACIÓN EN CATALÁN)

Una gran sorpresa. Es lo primero que puedo decir de ésta película. Se nota que hay un gran trabajo detrás, tanto en escoger las localizaciones, que son preciosas, como en el casting de actores. Santi Millan lo borda y el resto de actores que hacen de franceses consiguen que realmente sufras por el pobre Joan Caselles, fantásticamente encarnado por Juanjo Ballesta, que cumple con notable alto la encomiable tarea de encarnar a un personaje icónico de la cultura catalana como es el Timbaler del Bruc. Felicidades Juanjo, te lo has currado.

Cierto es que en el film no se entra en profundidad en el mito del tambor, pero parece que el director quisiera dejarlo en ésta nube de incertidumbre Y magia que suponen los mitos y las leyendas. Una gran y arriesgada muestra de respeto teniendo en cuenta que el cine actual suele caracterizarse por dar luz allí dónde ya estaba bien la penumbra. Se centra más en cómo huye de los franceses, con un ritmo trepidante de cine de acción a la altura de los grandes del género. Para acabar, un detalle que me ha encantado: quizá tendría que volver a ver la peli para decirlo con seguridad, pero no he visto ni una sola bandera o alusión política más que la que requiere la propia historia. Gracias.

No cometais el error de no verla en la versión catalana, pues Juanjo Ballesta habla en un loable catalán.

EN CATALÀ

Una gran sorpresa. És el primer que em surt de dir d'aquesta pel·lícula. Es nota que hi ha una gran feina al darrera, tant a l'hora de treballar amb les localitzacions, que són precioses, com en la tria dels actors. Santi Millan ho broda i la resta d'actors que fan de francesos aconsegueixen que realment pateixis pel pobre Joan Caselles, fantásticament encarnat pel Juanjo Ballesta, que cumpleix amb notable alt l'encomiable tasca d'encarnar un personatge icònic de la cultura catalana com és el Timbaler del Bruc. Felicitats Juanjo, t'ho has currat.

Cert és que en el film no s'aprofuindeix massa en el mite del timbal, però sembla que el director devia voler deixar-lo en aquest núbol de incertesa i màgia que suposen els mites i les llegendes. Una gran i arriscada mostra de respecte tenint en compte que el cinema actual sol caracteritzar-se per donar llum on ja hi estava bé la penombra. Es centra més en com fuig dels francesos, amb un ritme trepidant de cinema d'acció a l'alçada dels grans del gènere.
Per acabar, un detall que m'ha encantat: potser hauria de tornar a veure la peli per dir-ho amb seguretat, però no hi he vist ni una sola bandera o alusió política més que la que requereix la pròpia història. Gràcies.

No cometeu l'error de no veure-la en la versió en català, doncs el Juanjo Ballesta parla un lloable català.